dimecres, 25 de febrer del 2009

LA LAPIDÀRIA HEBRAICA DE TARRAGONA


Ahir en el nostre passeig per la Tàrraco romana descobríem vestigis del cristianisme. I avui, sense abandonar la ciutat, t’ invito a la descoberta d’ unes altres restes arqueològiques. Es tracta de dues làpides sepulcrals hebraiques.

En opinió de l’ estudiós Gabriel Secall i Güell, ambdues foren recuperades, a finals del segle XVIII, del cementiri dels jueus de Tarragona, situat prop de la platja del Miracle, ben a prop d’ un camí veïnal conegut pel camí del Fortí o dels Fortins. Posteriorment foren aprofitades com a llindes per a dues finestres de la Casa del Degà (des de finals d’ abril del 2000, seu de la demarcació tarragonina del Col·legi Oficial d’ Enginyers Industrials de Catalunya al n. 6 del carrer de les Escrivanies Velles, via que desemboca al Pla de la Catedral).

Segons les investigacions dutes a terme, ambdues làpides són de la mateixa època (segle XIV) i s’ hi observa una talla una mica irregular. Són escrites amb el mateix estil, i amb les mateixes frases finals, probablement fetes pel mateix lapidari.

La primera, és de pedra calcària de tonalitats grises obscures i les seves mides són: 1,50 x 0,53 m. Descansa sobre dues àrees romanes, que servien de muntants d’ una finestra (abans de la reforma de l’ edifici). No es tenen notícies del rabí Hayyim ben R. Ishaq, que hi fou enterrat.

La transcripció hebrea ve a dir: «... Aquesta és la sepultura de rabí Hayyim ben R. Isaq. Morí el mes de Nissán de l’ any 50 (60). Entri en la Pau; reposin sobre el seu jaç (els qui seguien el camí dret) Is. 57,2)...» La data donada segons el còmput del calendari jueu ve a ser entre el 21 de març i el 20 d’ abril del 1300.

Pel que fa a la segona, mostra una forma troncopiramidal, i un to vermellós. Amida 0,75 x 0,57 m. Semblantment, tampoc no es tenen notícies del difunt rabí Hananya, que fou fill del rabí Simeón Arlevi. Sembla que el patronímic d’ Arlev i Arleu, el feien servir els jueus de la ciutat d’ Arles.

La transcripció hebrea podria ser traduïda així: «... Aquesta sepultura de rabí Ben R. Simeó Arlebí. Morí el mes de Iyyar de l’ any 50 (62)...» És a dir, entre el 20 d’ abril al 28 de maig de l’any 1302.