CURIOSITATS CLÀSSIQUES

Aquesta vegada, caminant, no em disculparé de la meva tardança en publicar el meu comentari. La distància entre els meus ‘posts’ només la marca l’estat de salut. Ara, a peu, seguiré travessant boscos i muntanyes. I espero que els déus i les deesses em retornin la lleugeresa de les llebres boscanes. Sigui com sigui, escriure per plaer, és sempre agradós; no t’obliga el calendari, ni l’editor ni la pròpia economia. Puc donar-me el gust de viure sense subjectar-me a normes, adaptar-me a la rutina quotidiana ara que no em lliga cap patró, sobretot en aquests dies de crisi i futur apocalíptic...

Avui he volgut il·luminar el laberint amb l’ humor i la saviesa dels antics. No deixa de ser alliçonador descobrir textos clàssics amanits amb intel·ligents i divertits jocs de paraules. Això ens dóna la mesura d’aquella civilització i ajuda a fugir del tòpic d’una literatura feixuga i avorrida.

Només uns quants exemples pel teu propi divertiment.

DE CANE, CANE DECANE, CANE

«Degà canut, canta del ca», és a dir, «fes un poema sobre el ca»

IN GIRUM IMUS NOCTE ET CONSUMIMUR IGNI

«De nit ens en anem de ronda i ens consumim en foc.»

Aquest és l’ anomenat «vers del diable», que es pot llegir (en llatí) en els dos sentits.

MITTO TIBI NAVEM PRORA PUPPIQUE CARENTEM

«T’envio ‘navem’ (una nau) sense popa i sense proa», és a dir, sense n ni m i, per tant, ave, «salut».

És un joc de paraules i al mateix temps endevinalla.

QUID TUAE

BE EST BIAE?

Jeroglífic que s’ha de llegir verticalment de dalt a baix, interposant entre les dues síl·labes de cada columna la preposició super (sobre): O superbe, quid superest tuae superbiae? «Oh superbiós ¿què resta de la teva supèrbia? »