dilluns, 22 de desembre de 2008

ENCARA EL MEU SCRIPTORIUM


L'scriptorium, objecte dels meus comentaris, no és l'únic lloc origen del llibre. Ens caldrà una immersió en la història per contemplar –ni que sigui de forma abreujada– on, i amb quins suports ha nascut la memòria escrita de la humanitat.

No perdis el fil, i de la d'Ariadna segueix el teu recorregut pel laberint. Trobaràs la llum!

En l'Egipte faraònic aquesta activitat es desenvolupà al voltant dels temples, i el material de suport utilitzat pels escribes eren les fulles del Cyperus papyrus, planta aquàtica comuna de la conca mediterrània. Les seves tiges es tallaven verticalment, en cintes, aferrades després unes sobre les altres, entrecreuant les fibres. La fulla obtinguda així era aixafada i assecada, proporcionant un bon paper. Recorda que el vocable, paper, prové del terme grec πάπυρος papiros. Empalmant diverses fulles s'obtenien rotlles, que podien arribar a tenir diversos metres i solien guardar-se enrotllats entorn a un suport cilíndric de fusta, d'aquí el seu nom. Al damunt d'aquests papirs (i també en els seus monuments) els egipcis van desenvolupar el seu sistema d'escriptura jeroglífica.

A les ribes del Tigris i el Eufrates no creixia aquella planta i els babilonis hagueren d'amollar-se al materials de que disposaven. La seva escriptura la coneixem com a cuneïforme (en forma de tascó) i estava marcada sobre tauletes d'argila.

A la Xina del tercer mil·leni escrivien en tauletes de fusta, carei, ossos o tires de bambú. Com a material més manejable s'emprava també el teixit de seda. Recorda a Han Hsin, precursor en la utilització del paper. Més endavant s'intentà fer paper amb escorça d'arbres de morera, gampi i mitsumata. Aquests dos darrers només viuen a la Xina, Corea i Japó.

Molt posterior va ser l'ús del cuir (pergamí, anomenat així per la ciutat de Pèrgam). I més recent resulta l'invent xinès del paper (105 dC), obtingut del tractament de teles inservibles i de matèries vegetals. Però, el paper, durant moltes dècades no fou conegut per ningú més; els xinesos procuraren guardar en secret el seu descobriment. No fou fins l'any 751, durant les lluites entre xinesos i àrabs, al Turquestan Oriental, quan aquests darrers feren presoners a paperaires xinesos, a través dels quals van conèixer com es fabricava aquest material. Més tard, els àrabs escamparen arreu el seu ús. Aquest nou material abaratí la matèria prima de la producció escrita; no es va difondre per Europa fins a principis del segle XII.

Hi ha un altre fet en la història del paper poc divulgat en la nostra egocèntrica història europea. El nadius de l'Amèrica intertropical, els maies, i més tard els seus invasors, els asteques, produïen ja en el segle X una matèria apta per a la impressió manual, procedent de l'escorça de figueres silvestres i altres plantes. Al fugir els maies dels asteques, escamparen el seu sistema de fabricació del paper pels actuals territoris d'Hondures, Nicaragua i Perú.

La impremta de Johannes Gutemberg (premsa d'impressió amb tipus mòbils) va revolucionar els sistema de producció de llibres; i així el segle XV va començar a fer accessible el llibre a tothom.

A mitjan segle XIX el paper va començar a ser fabricat amb cel·lulosa per ser més econòmica. Durant la segona revolució industrial (1870 – 1914) augmentà l'índex de lectura, alfabetització i repartiment de informació en països industrialitzats.

En l'actualitat es vetlla per l'eventual destrucció del material imprès; cal desacidificar els llibres més vells, imprimir en llibre alcalí, lliure d'àcid. I, en benefici de la sostenibilitat del planeta, no malbaratar els recursos forestals...

El segle XX va experimentar un constant creixement en la demanda de llibres com a conseqüència de la creixent alfabetització i del desenvolupament de la societat de la informació. Amb l'aparició de la publicació informàtica i del fenomen Internet molta informació no és impresa en llibres sinó distribuïda directament per via electrònica. Aquest canvi no ha reduït l'índex de publicacions sobre paper, ans al contrari ha obert nous camps al disseny i publicació de llibres. Al mateix temps que ha contribuït a socialitzar la informació i el coneixement a través de la xarxa.

Ara mateix hi tens un exemple en EL MÓN D'ARIADNA. Per això em calia, avui, escriure encara sobre el meu scriptorium.