dijous, 29 de gener de 2009

DESCOBRIR ÉS, TAMBÉ, EIXAMPLAR HORITZONS

Recorda que aquest teu viatge pel laberint no es limita a l' antiguitat clàssica, grega o llatina. Els seus límits abasten la història sencera. Ariadna i Teseu són, aquí, el pretext per entendre tots els temps i totes les cultures.

Descobrir és, malgrat les dificultats, eixamplar horitzons; indagar l' origen de les coses. Avui entrarem en l' obscura paternitat d' un joc universal. Diverses són les mitologies associades al naixement dels escacs. Una de les més famoses és aquella que l' atribueix a Lahur Sessa, un jove braman indi. Llegim a la llegenda, L' home que calculava, narrada per Malba Tahan que a la província índia de Taligana, un poderós rajà plorava la mort del seu fill perdut a la guerra.

El monarca vivia constantment deprimit, oblidant-se de la governació del seu regne. Un dia el rajà va rebre la visita de Sessa; el jove braman duia un tauler amb 64 caselles blanques i negres i diverses peces que representaven la infanteria, la cavalleria, els carros de combat, els conductors d' elefants, el visir i el mateix rajà. Sessa li explicà de quina manera la pràctica d' aquell joc li donaria benestar espiritual. El rajà escoltà el jove i sortí de la seva depressió. Agraït al seu benefactor li oferí una recompensa per la seva troballa. El braman només va demanar un gra de blat per a la primera casella del tauler, dos per a la segona, quatre per a la tercera, vuit per a la quarta i així successivament fins a cobrir amb aquesta progressió geomètrica les 64 que formen el tauler (en algunes versions de la llegenda els grans són d' arròs). El rajà, ordenà que se li pagués la quantitat demanada per creure-la ben poca cosa. Fets els comptes, resultà que el nombre de grans era tan elevat que amb els graners de tot el país no hi havia prou blat per pagar la recompensa. Impressionat per la intel·ligència del jove braman el nomenà el seu visir principal.

Altres llegendes atribueixen la creació del joc al déu Mart (romà) o a Ares (grec) inspirat per la nimfa Caissa... però això ja és un altre post...

© Il·lustració procedent de l'obra Libro de ajedrez, dados y tablas de Alfonso X el Sabio. P. García Morencos, Editorial Patrimonio Nacional, Madrid, 1987.

1 comentari:

Montse Viver ha dit...

Hola Xavier,

Quina raó tens quan dius que el viatge pel laberint et serveix només d'excusa, que el coneixement no té límits i abasta la història sencera.
Per entendre tots els temps i totes les cultures,cal indagar l'origen de les coses, i tant que sí!

Ja veig que estàs disposat a portar els teus lectors del blog, fins allà on el cuquet de la curiositat per saber-ne més, desperti a tothom de la letargia habitual d'avançar en el coneixement mitjançant l'esforç personal.
Et comparo a Scherezade, que mica en mica sedueix el sultà, el qual ja no pot prescindir de la propera historia o llegenda que li explicarà l'endemà.