EL MEU SCRIPTORIUM

Celebro que hagis tornat per resseguir l'itinerari del laberint. Però, no et limitis a llegir cada post. El bloc s'enriqueix amb els teus comentaris. Així, com qui no vol la cosa, d'altres també trobaran el fil d'Ariadna.

Com pots veure ja has arribat a l'scriptorium; aquest, però, a diferència dels que existien a la majoria de monestirs, és més senzill. No té ni voltes ni sòlides pilastres i tampoc acolorits finestrals. Això sí, no li manca la claror d'un carrer a voltes tranquil, a voltes olla de grills. I el color vermell ben viu d'uns geranis en flor. La foto, però, no li fa justícia. Has de saber que més a l'esquerra del balcó llueixen, per enveja o gaudi dels veïns, un massís de petúnies roses i de campanetes vermelles i un de cyclamens blancs; també i contra totes les lleis de la botànica hi sobreviu una ponsètia o Flor de Nadal...

De fet l'scriptorium era un petit taller d'artesania i d'art, on eren escrits els llibres i els documents. Els monjos disposaven de tots els estris necessaris per escriure'ls, il·lustrar-los i relligar-los. Pel contrari a la meva taula només hi veuràs una llibreta quadriculada on escric l'esborrany d'una narració, novel·la o poema. Ho faig amb un bolígraf de punta molt fina i/o 'estilogràfica... Què lluny queden els fragments de canya degudament tallats (calamus) i les plomes d'au (penna), els pergamins i la tinta feta amb una barreja de nous gàl·liques, vidriol, goma aràbiga i aigua!. Agendes i notes soltes i un faristol sense àliga ni ornamentació.

Si rellegeixes El nom de la rosa de l'escriptor Umberto Eco, allà on parla del que succeí el primer dia, després de Nona, reviuràs l'ambient d'un scriptorium :

«Arribats al capdamunt de l'escala vam entrar, a través de la torrassa de llevant, a l'scriptorium (...) L'abundor de finestres alegrava la sala amb una claror contínua i difusa, encara que fos una tarda d'hivern (...) els vidres no eren de colors (...) perquè la llum entrés amb tota la puresa possible, (...) i perquè complís així la seva funció d'il·luminar el treball de lectura i escriptura. (...) vaig veure molts scriptoria, però cap en el qual refulgís tan lluminosament (...) el mateix principi espiritual que encarna la llum, la claritas, font de tota bellesa i de tota saviesa, atribut indestriable d'aquella harmonia que la sala manifestava. Perquè hi ha tres coses que concorren a crear bellesa: en primer lloc, la integritat o la perfecció, i per això considerem lletges les coses incompletes; després, la proporció deguda, o sigui la consonància; i, finalment, la claredat i la llum, i així, anomenem belles les coses de colors nítids. I, així, com que la visió de la bellesa comporta la pau i per al nostre deler és la mateixa cosa aquietar-se en la pau, en el bé o en la bellesa, em vaig sentir amarat d'una consolació gran i vaig pensar com fóra de plaent treballar en aquell indret»

«Tal com em va aparèixer sota els ulls, en aquella hora de la tarda, em va semblar un joiós obrador de saviesa»

A segles de distància jo puc dir el mateix!