divendres, 30 de gener del 2009

EL JOC DELS ESCACS

Suposo que hores d'ara, en el teu viatge pel laberint, has captat la magnitud del coneixement; un coneixement que no límits i abasta tota la Història... I si ahir indagàvem l' origen del joc dels escacs, avui et vull invitar a reflexionar des d'una il·lustració sobre el mateix joc, potser així descobrim detalls significatius...

L' escena pertany al Libro del Ajedrez, del rei Alfonso X el Sabio, enllestit a Sevilla l'any 1283. El llibre ens explica tot allò que fa referència a l' escaquer, el nombre de caselles, com i quants són els jocs amb els seus noms respectius, les fitxes i els seus diferents moviments, les jugades... Tot el joc una interpretació bèl·lica de tàctica de lluita, comparant els seus moviments als d' un exèrcit i els seus soldats, sempre en defensa del seu rei.

Fixa' t bé. Aquí veiem representada una partida d' escacs entre una jove, guarnida amb vestit gòtic i una bella morisca, amb els dits tintats en alquena segons la tècnica del mehandi com era costum llavors, i també en l' actualitat.

Ja has vist, doncs, com el llibre a banda del seu interès per a la història dels escacs, és també un valuós testimoni pel coneixement de la indumentària de l' època medieval de la Península Ibèrica. I si et dediques a una reflexió més fonda, potser fins i tot descobreixis les bones relacions existents entre persones de cultura i religió ben diferent.

© Il·lustració procedent de l'obra Libro de ajedrez, dados y tablas de Alfonso X el Sabio. P. García Morencos, Editorial Patrimonio Nacional, Madrid, 1987.

dijous, 29 de gener del 2009

DESCOBRIR ÉS, TAMBÉ, EIXAMPLAR HORITZONS

Recorda que aquest teu viatge pel laberint no es limita a l' antiguitat clàssica, grega o llatina. Els seus límits abasten la història sencera. Ariadna i Teseu són, aquí, el pretext per entendre tots els temps i totes les cultures.

Descobrir és, malgrat les dificultats, eixamplar horitzons; indagar l' origen de les coses. Avui entrarem en l' obscura paternitat d' un joc universal. Diverses són les mitologies associades al naixement dels escacs. Una de les més famoses és aquella que l' atribueix a Lahur Sessa, un jove braman indi. Llegim a la llegenda, L' home que calculava, narrada per Malba Tahan que a la província índia de Taligana, un poderós rajà plorava la mort del seu fill perdut a la guerra.

El monarca vivia constantment deprimit, oblidant-se de la governació del seu regne. Un dia el rajà va rebre la visita de Sessa; el jove braman duia un tauler amb 64 caselles blanques i negres i diverses peces que representaven la infanteria, la cavalleria, els carros de combat, els conductors d' elefants, el visir i el mateix rajà. Sessa li explicà de quina manera la pràctica d' aquell joc li donaria benestar espiritual. El rajà escoltà el jove i sortí de la seva depressió. Agraït al seu benefactor li oferí una recompensa per la seva troballa. El braman només va demanar un gra de blat per a la primera casella del tauler, dos per a la segona, quatre per a la tercera, vuit per a la quarta i així successivament fins a cobrir amb aquesta progressió geomètrica les 64 que formen el tauler (en algunes versions de la llegenda els grans són d' arròs). El rajà, ordenà que se li pagués la quantitat demanada per creure-la ben poca cosa. Fets els comptes, resultà que el nombre de grans era tan elevat que amb els graners de tot el país no hi havia prou blat per pagar la recompensa. Impressionat per la intel·ligència del jove braman el nomenà el seu visir principal.

Altres llegendes atribueixen la creació del joc al déu Mart (romà) o a Ares (grec) inspirat per la nimfa Caissa... però això ja és un altre post...

© Il·lustració procedent de l'obra Libro de ajedrez, dados y tablas de Alfonso X el Sabio. P. García Morencos, Editorial Patrimonio Nacional, Madrid, 1987.

dilluns, 19 de gener del 2009

DESCOBRIR ÉS SEMPRE FATIGÓS

Descobrir és sempre una tasca lenta, a voltes feixuga. També ho és l'estudi. Michel de Montaigne, en el llibre tercer dels Assaigs, ens recorda «... és el mateix pel que fa a la curiositat de saber: l'home es prepara molta més faena de la que pot fer i molta més de la que li cal, tot estenent la utilitat del saber al conjunt de la seva matèria.» I, citant Sèneca –en Lletres a Lucili– escriu: «Ut omnium rerum, sic literarum quoque intemperantia laboramus» Que significa: «Com en totes les coses, també en el conreu de les lletres patim d'intemperància»

Recorda que ets dins del laberint. Que Teseu necessita el fil d'Ariadna. Que només amb paciència podràs entrellucar la llum i arribar al coneixement i la saviesa... I que per posar un exemple senzillet cal el ritme pausat dels il·lustradors de miniatures de tots els temps i totes les cultures, per aconseguir aquella maduresa i equilibri interiors que et permetrà gaudir de la veritat i la bellesa.

Avui et convido a contemplar una nova miniatura, una nova il·lustració del llibre de Les bucòliques de Virgili. Abans, però, quatre ratlles sobre el text. En la literatura llatina, la poesia bucòlica va lligada a Virgili i els seus poemes bucòlics, inspirats en els Idil·lis de Teòcrit de Siracusa. Si analitzes les deu èglogues que formen l' obra, observaràs la seva estructura interna: una part central dramàtica de tema eròtic o mitològic, en estil directe o indirecte, en forma de monòleg o de diàleg dramàtic entre dos o més pastors, i una breu conclusió, en boca del poeta o dels personatges. Sovint el final del poema coincideix amb l'arribada del capvespre. En la primera ègloga, el pastor Melibeu, expulsat de les seves terres, camina sense rumb. Mentre deambula veu Títir, tranquil i feliç, ajagut sota un frondós faig i envoltat del seu ramat. El lloc idíl·lic està situat a l' Arcàdia -imaginari col·lectiu d' Occident- i el tòpic literari que obre la descripció del ' lloc agradable' ("locus amoenus") es conegut com 'al peu d'arbre qualsevol' (" arbore sub quadam").

Situa't ara a la primera ègloga, Melibeu i Títir, dos pastors, dialoguen:

MELIBOEUS

Tityre, tu patulae recubans sub tegmine fagi

Silvestrem tenui musam meditaris avena;

Nos patriae fines et dulcia linquimus arva,

Nos patriam fugimus; tu, Tityre, lentus in umbra,

Formosam resonare doces Amaryllida silvas.

MELIBEU

Títir, tu, ajagut al peu d'un frondós faig,

assages la Musa boscana amb la teva canya delicada.

Nosaltres abandonem les terres paternes i els dolços camps.

Nosaltres fugim de la pàtria. Tu, Titir, ociós sota l' ombra,

fas que els boscos repeteixin sonorament el nom de la bella Amaril·lis.

TITYRUS

O Meliboee ! deus nobis haec otia fecit.

Namque erit ille mihi semper deus; illius aram

Saepe tener nostris ab ovilibus imbuet agnus.

Ille meas errare boves, ut cernis, et ipsum

Ludere quae vellem calamo permisit agresti.

TÍTIR

Oh Melibeu! Un déu ens ha concedit aquesta estona de lleure,

car per a mi serà sempre un déu i el seu altar

sempre tindrà un xaiet del meu ramat. Tal com tu mateix veus,

ell ha permès que els meus bous pasturin errants i que jo mateix

toqui, al meu gust, la flauta campestre.


Ara, a la fi de la lectura i de la teva contemplació, de ben segur entendràs què significa l'esforç de l'estudi... però, paga la pena, oi?

© Il·lustració procedent del llibre Tesoros de España. Ten Centuries of Spanish Books. The New York Public Library, 1985. [Pertany a la Vita Publii Virgili (s.XV).]

© Traducció del text llatí citada a La literatura llatina. Mònica Miró Vinaixa, Xavier Espluga i Corbalán. Barcelona : UOC, 2006.

divendres, 16 de gener del 2009

UNA MINIATURA BÍBLICA

Aquest teu viatge pel laberint no es limita a l' antiguitat clàssica, grega o romana. Els seus límits abasten la història sencera. Ariadna i Teseu són el pretext per entendre la finalitat d' aquest bloc; vèncer la por i la ignorància personificades en el vell Minotaure; ajudar-te en aquest viatge vers el coneixement, per arribar a l' autèntica saviesa, aquella que et farà assaborir la bellesa de les obres sorgides de la creativitat humana.

I ara, des de l' scriptorium, podràs admirar una de les múltiples miniatures de l' anomenada Bíblia de León (any 960 d. C): el somni de Nabucodonosor. Una Bíblia, visigòtic mossàrab, coneguda també com de Juan i Vimara, noms del copista i del miniaturista, i conservada al Museu de la Catedral de León.

L' artista, resseguint el text del llibre de Daniel (Dn 4, 7-9) il·lumina la descripció que del seu somni fa el rei de Babilònia.

Nabucodonosor parla amb Belteixassar (o sigui Daniel) cap dels endevins i li prega la interpretació de la seva visió.

Estant al llit, les visions em passaven pel cap i veia això :

» Hi havia un arbre

al bell mig de la terra,

un arbre molt gros.

L'arbre va créixer i es va fer fort;

la seva alçada arribava al cel

i es veia d'un cap a l'altre de la terra.

Tenia un brancatge magnífic,

i els seus fruits eren tan abundosos

que podien nodrir tothom.

Els animals feréstecs s'acollien

a la seva ombra

i els ocells feien niu

a les seves branques.

Tots els vivents

s'alimentaven d'aquell arbre.

© Il·lustració procedent del llibre La Miniatura española en la Alta Edad Media., John Williams. Ed. Casariego, Madrid, 1987.

© Text bíblic: BCI (traducció interconfessional). Barcelona, 1997.

dilluns, 12 de gener del 2009

UN MANUSCRIT EGIPCI


No, no creguis que m' hagi perdut entre les tenebres del laberint. Només prenia forces per continuar el nostre apassionant recorregut. I després de la pausa de les festes nadalenques, torno a proposar-te nous objectius...

Avui ens endinsarem en el món religiós. Recorda com a l'inici del post anterior, parlàvem d'Egipte i dels materials de suport emprats en els seus escrits. Ara et brindo una bona mostra. Es tracta de la il·lustració d' un manuscrit del Llibre dels Morts. Els egipcis l'anomenaven «el llibre de la sortida vers el dia».

Observa-la amb deteniment. Una jove morta diposita ofrenes davant el déu Osiris. En les creences de molts pobles la mort es percep i entén com un pas, un viatge a l'altre món, un ritus transitori envers una altra vida. Aquí pots veure com durant l' etapa de la travessa dels inferns (llocs inferiors), el Llibre dels Morts li servirà de guia. També pots contemplar, damunt dels dos personatges, l' escriptura jeroglífica.

© Il·lustració procedent del llibre Trésors de la Bibliothèque Nationale. F. Dupuigrenet. F. Nathan, París 1986.