Aquest xafogós matí d’ estiu retornem al laberint. Avui, però, serà una tornada amb una nova Ariadna; de la mà d’ una poetessa, amiga, il·luminarem la tenebra. Au, deixa les teves preocupacions i pren només una llàntia. L’ oli serà la paraula i la llum el teu desig per fer-la realitat.Llegeix amb pausa, assaborint cada paraula, imaginant un món que ara ja és teu. Després paeix amb pau aquest poema i fes realitat el darrer vers. Fes-ho sempre; en qualsevol circumstància de la teva vida. Només així podràs vèncer el Minotaure.
El laberint de Creta
amb obscurs passadissos
i tenebres
ens feia tremolar en la foscor.
Agafats de la mà,
vèiem
la claror que es filtrava allà lluny
i que també esplendien les estrelles
lliures.
Vaig veure el Minotaure
i no vaig tenir por,
però la boca escumejant de flames
i els ulls terribles,
amb les grapes unglades,
inspirava terror,
però no a mi,
que somreia.
© Maria Teresa Nolla i Panadès - Poesies - La Formiga d’ Or - Barcelona, 1989.
