EL LABERINT DE CRETA

Aquest xafogós matí d’ estiu retornem al laberint. Avui, però, serà una tornada amb una nova Ariadna; de la mà d’ una poetessa, amiga, il·luminarem la tenebra. Au, deixa les teves preocupacions i pren només una llàntia. L’ oli serà la paraula i la llum el teu desig per fer-la realitat.

Llegeix amb pausa, assaborint cada paraula, imaginant un món que ara ja és teu. Després paeix amb pau aquest poema i fes realitat el darrer vers. Fes-ho sempre; en qualsevol circumstància de la teva vida. Només així podràs vèncer el Minotaure.

El laberint de Creta

amb obscurs passadissos

i tenebres

ens feia tremolar en la foscor.

Agafats de la mà,

vèiem

la claror que es filtrava allà lluny

i que també esplendien les estrelles

lliures.

Vaig veure el Minotaure

i no vaig tenir por,

però la boca escumejant de flames

i els ulls terribles,

amb les grapes unglades,

inspirava terror,

però no a mi,

que somreia.

© Maria Teresa Nolla i Panadès - Poesies - La Formiga d’ Or - Barcelona, 1989.