La peça de dimensions reduïdes (0,55 x 0,60 m.) està treballada en la tècnica anomenada opus vermiculatum; les teseles o petits cubs de pedra de colors o pasta vítria, volen imitar les pinzellades d’alguna famosa pintura. En opinió d’ algun estudiós podria ser tractar-se de l’obra de Timantes, pintor grec del s.V aC, segons es dedueix d’ aquest text:
“Ifigènia era a la vora de l’altar a punt de ser sacrificada. L’artista pintà tots els personatges presents aclaparats per la tristesa, especialment el seu oncle, i hi esmerçà tots els trets d’aflicció, per la qual cosa va cobrir amb un vel el rostre del seu pare, en sentir-se incapaç de representar- lo amb dignitat.”
(Plini el Vell, Història Natural XXXIII , 73)
Les seves mides també fan suposar que era part del paviment d’ una casa romana. I que fou elaborada en un taller d’ Atenes o Antioquia d’ on fou transportada.
Els artistes que tractaven aquest tema coneixien molt bé les tragèdies d’ Eurípides on apareixia Ifigènia.
“El rei Agamèmnon havia reunit allí (a Àulida)
la flota grega, d’un miler de bastiments,
volent guanyar la bella corona d’Ílion
per als d’Acaia i perseguir l’ultratge fet
al llit d’Helena, tot per plaure a Menelau.
Com que tenia el mar barrat per vents dolents,
fa interrogar la flama; i Calcas parla així:
“Senyor d’aquesta host que l’Hèl·lada ha enviat,
Agamèmnon, mai no esperis fer salpar les naus,
si no degolles sobre l’ara d’Àrtemis
ta filla Ifigènia. Havies de fer el vot
d’oferir a la dea clara el fruit més bell de l’any.
Doncs, Clitemnestra, esposa teva, ha dat a llum:
tens una noia que has d’immolar...” De la beutat
donant-me el premi! Ulisses, amb les seves arts,
em pren la mare, per casar-me amb Aquil·les...
Arribo, pobra! a l’Àulida; ja estic damunt
d’una alta pira, a punt que em matin al coltell;
però la dea em furta als grecs, en lloc de mi
donant-los una cérvola, i per l’aire clar
em du en aquesta terra on visc, que és la dels taurs.”
(Eurípides, Ifigènia a Tàurida, trad. Carles Riba)
I ara que coneixes l’ argument d’ aquesta tragèdia, torna al mosaic i contempla tot allò que hi veus representat; l’ ara coberta de branques, i al davant una torxa, un quadre petit amb un herma fàl·lic i un bucrani que simbolitzen la vida i la mort. A la dreta de l’ escena, un camillus, o ajudant en la cerimònia dels sacrificis que du una safata i una tovallola i un gerro. A l’ esquerra de l’ ara, veus Agamèmnon, entristit per la imminent mort de la seva estimada filla. A la dreta, l’ endeví i sacerdot Calcas amb una cinta al cap. Ell fou qui va predir que els vents impedirien la marxa de l’ expedició grega cap a Ílion fins que la jove Ifigènia no fos sacrificada. Al bell mig de l’ escena, Menelau, rei d’ Esparta, amb el ceptre a la mà, acompanyant Ifigènia a la seva immolació. Al seu costat, Ifigènia, és duta a l’ altar per Ulisses, que l’ havia enganyat fent-li creure que aquella cerimònia formava part dels preparatius per a les seves noces amb Aquil·les. Damunt un pilar, les estàtues d’ Apol·lo i d’ Àrtemis presideixen el ritual del sacrifici. Al darrera, uns joves contemplen l’ escena. A la part superior dreta, Àrtemis, volant pels aires, du una cérvola que finalment serà immolada en lloc d' Ifigènia i d’ aquesta manera es resoldrà el tràgic conflicte.
