Aquest nostre viatge pel laberint ens permet d’ anar d’un lloc a l’altre de la història sense preocupacions cronològiques; només amb l’ ànim de descobrir retalls d’ un passat comú. Avui, aprofitant una de les meves visites per la ciutat on visc, et vull mostrar un interessant vestigi arqueològic. Es tracta d’ una inscripció procedent de la Necròpolis Paleocristiana de Tàrraco datada l’ any 393 dC: MARTURIA INNOCE/S VICSIT ANNIS IIII / RECESS(IT) CONSULATUM / EUGENI AUGUSTI PRIMU/ MARTORIA VIVAS / CUM BEATOS (RIT 944)
“Marturia, que va viure innocent quatre anys. Va morir al primer any del consulat d’Eugeni August. Marturia que visquis amb els benaurats!”.
La presència del símbol del crismó amb l’alfa i l’omega, així com el tipus de formulari denoten la seva condició de cristiana. Va ser enterrada al cementiri extra-urbà nascut al costat de la tomba del bisbe màrtir Fructuós i dels seus diaques, també màrtirs, Auguri i Eulogi.
Aquest i d’altres testimonis arqueològics han permès verificar l’ existència d’ una societat tardo-romana eminentment religiosa, on el cristianisme ocupava un lloc preeminent en les relacions socials i polítiques de l’ època. Després de les persecucions imperials patides per la comunitat cristiana, especialment durant el segle III –que van suposar durant l’ imperi de Valerià, l’ any 259, el martiri dels esmentats Fructuós, Auguri i Eulogi, a l’ arena de l’amfiteatre de la ciutat–, el cristianisme es convertirà en la religió oficial romana després dels edictes de Constantí (313) i de Teodosi (380). Aquest fet, amb la prohibició del culte als déus del panteó romà (391), és el reflex de l’ assumpció per part del poder polític de la religió cristiana. Ho evidencien les troballes de la Necròpolis Paleocristiana datades als segles IV i V dC.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada