dijous, 22 d’abril del 2010

EPIGRAFIA LLATINA


“Caminant, recorda que travessar el laberint duu sempre aparellat el goig del descobriment... Avui et convido a la recerca. Obre els ulls disposat a omplir el teu passeig amb nous coneixements. Et ben asseguro que aquesta vegada no necessitaràs cap carnet per franquejar amagades biblioteques o museus recòndits, només un viu amor per les teves arrels, curiositat i ingeni. La tasca que et presento t’ ajudarà; no, no diguis que els teus coneixements de la llengua llatina es van perdre en la nit dels teus estudis d’ Institut i que només recordes aquell rosa, rosae, rosa de la primera declinació i les avorrides traduccions de la Guerra de les Gàl·lies. Ara és moment de superar velles pors i vèncer el Minotaure”.

Aquesta reflexió adreçada a un vell amic, lector del meu bloc, va rebre –dies després– una sentida resposta. Potser també et serveixi...

“Considerat Martin Dèdalus! Ho he fet! El meu passeig pels carrers de la vella Tàrraco, han estat de profit. Mai hagués imaginat que la contemplació de les mil·lenàries inscripcions que omplen els carrers i monuments d’ aquesta ciutat nostra, fossin el pròleg a una dedicació que des d’ara penso conrear amb desfici: l’ estudi de l’ epigrafia llatina. He fotografiat i pres nota de molts d’ aquests testimonis de la vida dels ciutadans de la otrora Colonia Iulia Urbs Triumphalis Tarraco. Pretenc descobrir els missatges que contenen, en relació a la vida social i familiar, l’ àmbit històric, jurídic, religiós, lingüístic i geogràfic. I així, d’ una forma entretinguda arribar a un coneixement més exacte d’ una civilització que marcà la nostra cultura”.

Ja ho veus, caminant, aquest amic ha trobat un camí per vèncer la ignorància. Per cert, t’ atreveixes a desxifrar la inscripció que acompanya aquest post?

Pots escriure la solució amb el teu comentari.